D'argent, un llorer arrencat de sinople

(escut emprat al segle XVII)

Aquest municipi, un dels grans centres turístics de la Costa Brava, es troba a la façana marítima de la Selva, entre els termes municipals de Blanes (SW) i Tossa de Mar (NE). Limita, a més, amb els termes de Maçanet de la Selva, Vidreres i amb un petit sector de Tordera.

Té una extensió de 47,86 km2 que comprèn, a més de la vila i cap administratiu, diversos veïnats i urbanitzacions, com Sant Pere de Bosc, Roca Grossa, les Alegries, els Pinars, Santa Cristina, Fenals, la Montgoda ...

L'accés des de Barcelona per carretera:

Es fa per la carretera de la costa "nacional II" direcció Girona, fins a Malgrat de Mar, desprès s'agafa la carretera que deriva d'aquesta en Malgrat de Mar i que arriba fins a Sant Feliu de Guíxols passant per Palafolls i Blanes.

L'accés des de Barcelona per autopista :

Per l 'autopista A19 sortida Palafolls i seguint la carretera que deriva de la nacional II en Malgrat de Mar fins a Lloret.

Per l'autopista A7 direcció a la Jonquera, sortida de Maçanet. Anar direcció Vidreres fins la carretera d'accés a Lloret.

Morfològicament la zona forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral.

Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda del mar.

El territori és molt muntanyós, excepte alguna petita zona plana o poc accidentada.

El bosc ocupa unes tres quartes parts del terme (unes 3600 ha), principalment de pinedes i sureres.

Pel que fa a la prehistòria, els rastres es limiten a unes poques puntes de fletxa de sílex i alguns destrals i ganivets de pedra. Poc sabem del llarg període que va transcórrer des de la invasió dels bàrbars fins el segle X.

Millor coneguts son els poblats ibèrics de "Puig de Castellet", "Turó Rodó" al est de la platja de Lloret i "Montbarbat". Els tres en període de excavació i estudi. Existeixen indicis romans a les Alegries, Sant Quirze, Canyelles i una torre sepulcral romana (anterior al segle II d J.C.), a les rodalies del casc urbà.

Lloret en llatí "LAURETUM" significa paratge poblat de llorers.

El nom de Lloret -LOREDO- apareix per primera vegada, en un document escrit el 20 de novembre de l'any 966. Concretament la donació de la vall de Tossa al monestir de Ripoll, atorgat per els marmessors del comte de Barcelona, Osona í Girona Miró I.

Això va servir de base per la commemoració del mil·lenari de Lloret, que es va celebrar el 1966.

La historia de Lloret te tres èpoques diferenciades:

• La primera va des de els primers habitants del termini fins mitjans del segle XVIII, una època pescadora i agrícola.

• La segona època, eminentment marinera i colonial, amb comerç amb Amèrica.
• La Tercera, un Lloret turístic i hoteler, es va iniciar amb la presencia en aquesta vila del primer automòbil i l'auge amb el adveniment del turisme estranger per grups, en 1950.

El poble, assentat en un principi a uns 2.5 Krn terra endins, va anar apropant-se poc a poc al mar, on vivia la gent marinera.

La "peste" en 1318 i després la guerra amb els genovesos van assolar Lloret. El cens al 1359, era de 67 llars.

Va sofrir igualment devastadors temporals de mar e incursions i saqueigs dels pirates turcs i argelins. Malgrat tot, el nou Lloret marítim, amb un esforç exemplar, va aixecar un hospital per pobres peregrins(1460), una nova església parroquial que serveix encara al culte en els nostres dies(1522) i una fortalesa "Torre de la vila" per defensar-se dels pirates (1601).

L'església parroquial de Sant Romà, al centre de la vila, acabada el 1522, amb un retaule major pintat per Pere Serafí amb al col·laboració de Jaume Fontanet (1548), fou modificada i desfigurada 1910-16 per l'arquitecte Bonaventura Conill. Al 1936, la destrucció de la capella va acompanyada de la desaparició de nombroses obres d'art antigues.

Al promontori que separa la vila de la platja de Fenals, s'aixecaven les poques restes del castell de Sant Joan (dit així per l'advocació que tingué la seva capella) o de Lloret. Fou molt malmès pels genovesos el 1353 i després al 1805 per vaixells anglesos. Tempestes del 1840 i del 1923 malmeteren encara més la torre i les obres d'una urbanització que l'envolta acabaren de destruir la base de la torre. Es fa un projecte de restauració (1968).

Entre el castell i la vila hi havia la Clínica Mental fundada el 1844, un dels primers sanatoris per a malalts mentals de caire particular d'Espanya, que rebé inicialment el nom de Torre Llunàtica, amb una concepció molt avançada de la psiquiatria.

Prop de la punta de la Caravel·la, s'inaugura 1966 el monument de al dona marinera, obra d'Ernest Maragall. A l'altre extrem de la badia, prop la caleta, una estela commemora I'òpera marina, de tema mariner, estrenada el 1855 a Madrid, que tanta popularitat a donat a la població (Costas de Levante, playa de Lloret... )